A veure com prova. Això em vaig preguntar quan vaig decidir crear un bloc. Però, no és el mateix decidir que fer, materialitzar els desitjos no em resulta fàcil. Fins i tot, podria dir que depèn del temps. Han passat mesos i he estat incapaç d'escriure, fins avui. Crec que el primer que hauria de fer es presentar-me, almenys per trencar el gel. Em dic Tamara, a un mes de fer 33 anys, catalana per elecció, estudiant de Dret, coquetejo amb la política (d'esquerres i transformadora, com dirien els companys) i estic malalta. Em van diagnosticar fibromialgia fa uns anys, ho porto com puc, com millor sé. Al dolor t'acostumes però, et canvia la vida.
Encara no he decidit de que parlaré al meu bloc. Política idrets, segur. Barrejat amb sentiment i un punt de vista molt particular, el meu. Amb seguretat, parlaré del dia a dia. De les coses que em passen, del que sento. Com he dit abans, tot depèn del temps. La bellesa és l'absència de dolor, com diria Punset, la felicitat l'absència de por. Avui he decidit aparcar la por i començar una nova etapa, en la mesura que em sigui possible, desitjant que les estonetes de felicitat de les que gaudeixo em facin oblidar el dolor i pugui parlar de tot allò que m'importa, m'agrada o m'indigna.
Benvinguts al meu petit món, a veure com prova.
