Intel.ligència ecològica

Aquesta tarda ha caigut a les meves mans una entrevista feta a Daniel Goleman, investigador, psicòleg i escriptor. La revista Time destaca el seu últim llibre com una de les “10 maneres de canviar el món”, segons ell, la majoria de productes que estan etiquetats com a “verds” estan molt lluny de ser realment ecològics i sostenibles.

I què és la intel.ligència ecològica, ens preguntem. Doncs no és res més que aplicar els nostres coneixements sobre els efectes de l'activitat humana per aconseguir un menor impacte al medi ambient, és a dir, viure d'una manera molt més sostenible. Ser conscients de les conseqüències negatives que comporta els nostres hàbits de consum i, qui sap, potser d'aquesta manera fer una passa endavant en el nostre model productiu.

L'eina bàsica és la informació. Com més en tinguem dels efectes de cada producte sobre el planeta més responsable serà la nostra tria. A aquesta informació, l'autor l'anomena “transparència radical” i es tracta, simplement, de facilitar al consumidor la informació indispensable d'un producte: fabricació, distribució i destí final. El fet d'estar ben informats ens atorga poder, això és de calaix. Poder triar què volem consumir i com volem que es fabriqui, no comprant els productes que vagin en contra dels nostres principis, ens permetria corretgir de manera gradual el mercat unint els interessos de les empreses (benefici capitalista) amb els valors del consumidor (ecologia, salut, etc.). Si més no, el destí final de tot producte és cobrir les necessitats bàsiques de les persones... doncs res, en plena orgia consumista com en la que vivim ja va sent hora que diguem la nostra. Siguem solidaris amb les generacions futures i exigim una producció responsable, la terra no és nostre només la gaudim en prèstec. Namasté!

Una que s'indigna

Al final, tornar a escriure, m'ha costat més del que pensava... i no serà per idees. La tardor es presenta moguda, calenta per ser més precís. Als problemes econòmics que pateix gran part de la ciutadania, buscats en moltes ocasions, li hem de sumar el clima crispat en clau política, futbolera i, fins i tot, social. Sí, la gran família que conforma la raça humana està malalta. Malalta, amb possibilitat de cura, però que resta pel moment insensible davant el patiment, la mort i la solitud dels altres. Sobretot d'aquells "altres" per els quals la seva crisi no és econòmico-existencial sinó vital.

Reconec que em decepciona l'ésser humà amb molta facilitat i cada dia, dels molts que han passat desde el primer -i únic- post que he publicat, he tingut alguna que altre oportunitat per deixar-ho palès. Fa uns dies comentava al Facebook (sí, jo també he picat) lo indignada que em sentia, no només com a dona, en veure que a l'Afganistan el govern havia arribat a la conclusió que per assegurar-se un grapat de vots dels sectors més conservadors només havien de malmetre una mica més, si és possible, els drets de les dones del seu país. Com si no en tinguessin prou amb viure engarjolades sota la burka i sobreviure aun país en guerra, il.legítima, desde fa vuit anys. Ara, per llei, se les podrà deixar sense menjar si es neguen a intimar amb els seus marids (amos, en sentit estricte) i hauran de demanar-li als mateixos permís si volen sortir de casa. A l'Afganistan el NO de la dona es paga amb gana, la víctima és la castigada i el violador , perquè això és qui obliga a mantenir relacions sexuals no consentides, és l'executor del càstig.

Per desgràcia, com quelcom natural, encara hi ha llocs al món on les dones són humiliades, maltractades, violades, mutilades i assassinades pels seus companys amb total impunitat i amb el beneplàcit dels altres mascles. Aquest és un mal que afecta també a la societat que es creu més civilitzada però, almenys, cometre aquestes barbàries no està emparat per llei (a alguns països occidentals, fa pocs anys).