Aquesta tarda ha caigut a les meves mans una entrevista feta a Daniel Goleman, investigador, psicòleg i escriptor. La revista Time destaca el seu últim llibre com una de les “10 maneres de canviar el món”, segons ell, la majoria de productes que estan etiquetats com a “verds” estan molt lluny de ser realment ecològics i sostenibles.
I què és la intel.ligència ecològica, ens preguntem. Doncs no és res més que aplicar els nostres coneixements sobre els efectes de l'activitat humana per aconseguir un menor impacte al medi ambient, és a dir, viure d'una manera molt més sostenible. Ser conscients de les conseqüències negatives que comporta els nostres hàbits de consum i, qui sap, potser d'aquesta manera fer una passa endavant en el nostre model productiu.
L'eina bàsica és la informació. Com més en tinguem dels efectes de cada producte sobre el planeta més responsable serà la nostra tria. A aquesta informació, l'autor l'anomena “transparència radical” i es tracta, simplement, de facilitar al consumidor la informació indispensable d'un producte: fabricació, distribució i destí final. El fet d'estar ben informats ens atorga poder, això és de calaix. Poder triar què volem consumir i com volem que es fabriqui, no comprant els productes que vagin en contra dels nostres principis, ens permetria corretgir de manera gradual el mercat unint els interessos de les empreses (benefici capitalista) amb els valors del consumidor (ecologia, salut, etc.). Si més no, el destí final de tot producte és cobrir les necessitats bàsiques de les persones... doncs res, en plena orgia consumista com en la que vivim ja va sent hora que diguem la nostra. Siguem solidaris amb les generacions futures i exigim una producció responsable, la terra no és nostre només la gaudim en prèstec. Namasté!
I què és la intel.ligència ecològica, ens preguntem. Doncs no és res més que aplicar els nostres coneixements sobre els efectes de l'activitat humana per aconseguir un menor impacte al medi ambient, és a dir, viure d'una manera molt més sostenible. Ser conscients de les conseqüències negatives que comporta els nostres hàbits de consum i, qui sap, potser d'aquesta manera fer una passa endavant en el nostre model productiu.
L'eina bàsica és la informació. Com més en tinguem dels efectes de cada producte sobre el planeta més responsable serà la nostra tria. A aquesta informació, l'autor l'anomena “transparència radical” i es tracta, simplement, de facilitar al consumidor la informació indispensable d'un producte: fabricació, distribució i destí final. El fet d'estar ben informats ens atorga poder, això és de calaix. Poder triar què volem consumir i com volem que es fabriqui, no comprant els productes que vagin en contra dels nostres principis, ens permetria corretgir de manera gradual el mercat unint els interessos de les empreses (benefici capitalista) amb els valors del consumidor (ecologia, salut, etc.). Si més no, el destí final de tot producte és cobrir les necessitats bàsiques de les persones... doncs res, en plena orgia consumista com en la que vivim ja va sent hora que diguem la nostra. Siguem solidaris amb les generacions futures i exigim una producció responsable, la terra no és nostre només la gaudim en prèstec. Namasté!
bon comentari Tamara, de totes maneres en cada moment passa el que passa i el que passa ha d'estar be malgrat ens sembli erroni. Allò que detectem com a problemes son situacions que necessariament hem de viure d'alguna manera.
ResponEliminaM'apunto a la intel·ligència, sens cap dubte. I a les seves aplicacions ecològiques, i tant.
ResponEliminaAns els interessos de les empreses i els de les persones consumidores es toquen en part i de forma molt contradictòria. Amb extrema violència. S'unèixen pq les empreses necessiten la consumició, i les persones els productes, però aquí s'acaba la lluna de mel. Les empreses el que cerquen fonamental és el benefici a costa del que sigui (p.ex. la crisis i les guerres i la fam), en primer lloc de xupar i manllevar la plusvàlua fruit del treball del futur consumidor quan és treballador/a.
Felicitats pel bloc...
http://www.mrg-valencia.org/ecrire/?exec=articles&id_article=275
ResponEliminaEl medi ambient s’ha convertit en un potent reclam publicitari al qual recorren empreses de tot tipus. L’Associació d’Usuaris de la Comunicació (AUC) va analitzar la presència dels missatges ecològics en la publicitat espanyola, que havia crescut de forma notable en els darrers anys. Es va fer palès que la majoria de la publicitat “verda” no desenvolupa un discurs informatiu que ajudi a incrementar la consciència ecològica dels consumidors, sinó un discurs simbòlic, metafòric, encarregat de millorar la imatge dels productes. I, sovint, falsa.
ResponEliminaSegur que recordaràs el BIO de Danone, que el van haver de canviar per ACTIVIA, ja que de “bio” no tenia res. O la denúncia presentada per la campanya publicitària dels Peugeot 407 i Peugeot 407 SW, on s’utilitzava l’eslògan “Cada vegada són més els que contaminen menys” per promocionar dos vehicles amb els nivells de contaminació entre els 140 i els 226 gr. de CO2/km, molt per sobre del límit previst per la Unió Europea que estableix unes emissions mitjanes màximes de 130gr CO 2 / km.
Per a aquells usuaris que volien la informació del anomenat “cicle vital” d’un producte, la UE va posar en circulació l’eco-etiqueta un distintiu de qualitat mediambiental amb el símbol d’una FLOR (alhora que evita haver de traduir aquelles lletres tan petites impossibles de llegir en les etiquetes) i promocionar productes i serveis que respecten l’entorn
Aquesta etiqueta s’aplica només a les marques més ecològiques dins de cada grup de productes després d’una anàlisi que comença amb l’extracció de les seves matèries primeres, i segueix la ruta ecològica del producte durant la seva fabricació, distribució (incloent l’empaquetat ), ús del consumidor i, finalment, el rebuig. La publicitació d’aquesta etiqueta és, però, molt minsa i no ha arribat prou al consumidor.
Suposo que la meva opinió es per deformació professional però crec que per a que hi hagi persones que es vulguin informar per dur a terme un consum responsable ha d’haver-hi, abans, persones ecològicament responsables. I la responsabilitat s’ha d’educar. I és tan difícil educar entre tanta mentida incontrolada!! Així ens acabem trobant que, per exemple, a la classe de la meva filla només dues famílies fem selecció de residus. O que veïns de Can Massuet (Dosrius) es neguen a fer recollida selectiva perquè els contenidors estan massa lluny de casa seva. O que l’extensió de la recollida porta a porta a municipis de la nostra comarca (El Maresme) va suposar una veritable guerra civil en alguns municipis (veure Vilassar de Mar) per mal feta, imposada a la gent sense pedagogia.
Cal educació, és cert, però sobretot cal acció i coherència política. Per exemple:
L’alcalde del meu poble, el “sociolisto” Josep Jo, president del Consell Comarcal del Maresme i del Consorci per al Tractament dels Residus Sòlids Urbans del Maresme fins gener d’aquest any llençava la brossa del municipi a l’abocador de Palautordera. Perquè... NO FORMÀVEM PART DEL CONSORCI! I, a més, paguem 10€ per tona que aboquem perquè encara no fem recollida de residus orgànics. Unes 4.500 tones l’any passat.
O, a nivell autonòmic, es retiren (santamente) les bosses de plàstic dels hipermercats però es deixa que UN DONUT es presenti en un embalatge de plàstic dur, que qualsevol estri, llibre, boli, etc, etc, etc... comporti un munt de residus plàstics.
Missatges tan contradictoris fan del ciutadà no conscienciat un “relativista ecològic” .
La incoherència en la política mediambiental, ja sigui local, autonòmica, estatal o europea, és el principal enemic del consum responsable.